REFLEXIÓN FINAL DEL PROJECTO

Después de haber acabado el proyecto tengo las siguientes conclusiones:

-El trabajo estaba pensado para que supiésemos hacer todos los conceptos que teníamos que saber para el examen, excepto el MCU y la interpretación de gráficas, por lo tanto si sabes hacer el proyecto, sabrás hacer una gran parte del examen.

-Sobre el trabajo en grupo no pudimos quedar para hacerlo, pero no hubo ningún problema, nos comunicábamos mediante mensajes o si necesitábamos aclarar alguna duda nos enviábamos videos o audios. También tengo que decir que hice algo que no era lo correcto ya que empecé el trabajo sin mi compañera e hice 4 actividades  en lugar de 2 por no haber leído previamente las instrucciones a seguir.

-Los pasos que seguimos para hacer el trabajo fueron: abrir un documento en drive y hacer las actividades que sabíamos y si teníamos alguna duda la preguntábamos a nuestro profesor, que nos indicaba que podíamos mejorar en el trabajo y los errores que tuvimos, de esta manera aprendíamos de los errores que habíamos cometido y teníamos una segunda oportunidad para mejorar nuestro trabajo y obtener mejor nota.

-Creo que deberíamos haber empezado antes el trabajo para no haber tenido que terminarlo la semana del examen ya que eso nos quito tiempo para estudiar. Tenemos que mejorar la organización del tiempo para las futuras entregas de trabajo.

Este año, comparando el proyecto del huevo con los que hicimos en tercero de la eso, ha sido más sencillo de hacer ya que no teníamos que escribir tantas entradas en el blog o buscar tanta información. Me parece positivo que los trabajos sean de esta manera porque no son tan pesados de hacer  pero se aprende lo mismo y es un repaso para el examen.

Nuria Núñez  y Maria Segura

PROJECTE DE L’OU

sistema referència.

Per començar amb el projecte de l’ou el primer que hem de fer és pensar quin serà el sistema de referència, és a dir des del lloc on observem el moviment que farà l’ou des de que cau de la finestra fins que arriba a terra. He decidit que el millor sistema de referència per poder fer tots els càlculs posteriorment i representar-lo gràficament és ficant el sistema de referència en un punt extern i en repòs perquè si el fem d’una altra manera, per exemple, posant el sistema de referència en l’ou, hauríem de representar com la terra s’aproxima a l’ou i això és més complicat.


Una vegada sabem quín és el nostre sistema de referència, hem de pensar en la trajectòria que farà l’ou des que cau fins que arriba a terra. L’ou farà una trajectòria rectilínia, el que significa que l’ou es mou en una dimensió sobre l’eix de les y fins que arriba a terra.


En l’esquema el triarem el criteri de signes més habitual: cap amunt positiu i cap a baix negatiu, no hi ha valors a la dreta i a l’esquerra perquè només és una dimensió. El desplaçament de l’ou serà negatiu perquè anirà caent cap a baix i la velocitat també serà negativa perquè per exemple quan llancem una pilota cap amunt, la velocitat és positiva i l'acceleració negativa sempre anirà cap a baix i la pilota anirà frenant, quan arribe al punt més alt que podria ser en el nostre cas la finestra, la velocitat i l'acceleració és 0 i quan comença a caure tant la velocitat com l'acceleració és negativa. Aquesta seria una manera d’explicar-lo però si restem la posició final que és 0 m menys 5,18 m que és la posició inicial obtenim -5,18 m que és un resultat negatiu.

 Aquest serie el nostre sistema de referència representat gràficament:

Al contrari, si el sistema de referència estiguera en l’ou, el moviment d’un punt de la superfície de la terra que està baix de l’ou seria com si la terra s’apropara a l’ou en un moviment rectilini en una dimensió i sobre l’eix de les x. L’ou encara que és ell el que està caiguen, com que el sistema de referència es situa en l’ou, aquest es representara aturat.

                                                        O -L’OU 5,18m

                                                        |

.                                                       |

.                                                       |  TRAJECTORIA DEL PUNT QUE S’APROPARÀ A L’OU ATURAT

.                                                       |

.                     ----------------------------------------------------      TERRA   0m

Qüestió proposada 3: és la caiguda de l'ou un MRUA?

Pense que la caiguda de l’ou seria un MRUA perquè és un moviment amb trajectòria rectilínia i acceleració constant, ja que no hi ha ningú element que frene la caiguda i a més està l'acceleració de la gravetat que atraurà l’objecte cap a terra. La caiguda seria lliure i la força de l’aire es podria menysprear, però millor ho comprovem fent uns càlculs.

El temps experimentar que vam obtenir amb l'editor de vídeo fou d'1,03 segons ho vam fer de la següent manera. Per calcular el temps que tarda a caure l’ou vam deixar caure tres pilotes des de la mateixa finestra i la mateixa altura mentre que gravàvem en vídeo. Després amb un editor de vídeos vam poder mesurar d’una manera molt precisa amb imatges, cada segon eren 30 imatges. Vam escriure tres vegades el temps que tardaven a caure cada pilota de les tres que vam tirar.

La primera vegada ens va donar 32 imatges, la segona vegada 30 i l’última vegada 31. Vam fer la mitjana d’aquestes dades i ens va donar 31 imatges i amb una senzilla regla de tres vam calcular que la pilota tardaria a caure 1,0333…. s. Per mesurar agafem llana i tirem un fil per la finestra des d'on tirarem l’ou, quan la llana toque terra la tallem, després la mesurarem 3 vegades i farem la mitjana. L'altura és de 5,18 metres.

ESQUEMA

acceleració: -9,8 metres/segon al cuadrat

posició final ( Y) :0

posicio inicial(Yo): 5,18m

velocitat inicial: 0 metres / segon

temps inicial:0s

                                                        O -L’OU     Yo:5,18m   tinicial: 0s

                                                        |

.                                                       |   acceleració de la gravetat -9,8 m/s

.                                                       |  TRAJECTORIA DEL PUNT QUE S’APROPARÀ A L’OU ATURAT

.                                                       |

.                     ----------------------------------------------------      TERRA   y:0m

Anem a fer les equacións de MRUA per a comprobar la caiguda de l’ou .

EQUACIÓ DE LA POSICIÓ

Y=Yo+Vo·(t-to)+1/2·g·(t-to)2

Y=5.18+0·(t-O)+1/2·(-9.8)·(t-0)2

[Y=5.18-4.9·t2]

EQUACIÓ DE LA VELOCITAT

V=Vo+a·(t-to)

V=0+(-9.8)·(t-0)

[V=-9.8·t]

Ara l’igualem a zero perquè l'ou quan aplegue a terra estará a o metres, i fem l’equació de segon grau.. Y=0

0=5.18-4.9·t²

-5.18=-4.9·t²

t²=-5.18/-4.9=1.06

t=± √ 1.06=  1.030s. Ara que tenim el resultat del temps teòric podem calcular el error absolut i comprobar si es un MRUA.

 

I ara amb el temps teòric abtingut, anem a fer l’ error absolut i relatiu que serveix per a saber els errors que hi ha entre el temps experimental que es el que vam fer i calcular amb l’editor de vídeo, i les imatges i el teòric que és el que vam calcular ara. A part comprovarem és un MRUA.

 

Ea=|t experimental-t teòric|=|1.033-1.030|=0.003 seg

Er=Ea/t teòric·100=0.003/1.030·100=0.3%  (Si es major que 5% ja no pot ser MRUA aleshores és correcte).

 

DISSENY DE L’ARTEFACTE

 

El moviment que fa la caiguda de l’ou des de la finestra hem comprovat que és un MRUA, és a dir que mòdul efectua un moviment rectilini en accelerat. Per tal d’evitar l’impacte i que l’ou es trenque hem de trobar la manera que l’ou no s’accelere progressivament, és a dir trobar la manera de transformar un MRUA en un MRU. Un MRU és un moviment rectilini amb una velocitat constant i no té acceleració, ni tangencial ni normal.

Aleshores la nostra teoria és crear un objecte que faça que quan l’ou efectue la caiguda lliure no caiga d'una forma directa sinó que la caiguda siga frenada lleugerament. La idea és fer com una piràmide de cartó dur sense la base i a les arestes ficar unes bares d’un material lleuger per a tindre una estructura més consistent. Hem pensat en fer el nostre artefacte amb forma triangular, ja que anteriorment en tecnologia en van ens van ensenyar que les estructures més resistents eren les triangulars. L’ou anirà dins on fabricarem una espècie de llit amortit per cotó i fer que la caiguda siga més suau. Estarà agafat resistent amb gomes ( aquestes gomes estan subjectades a les bares que hem ficat dins l’estructura) . Amb això aconseguiríem que l’ou caiguera més lentament, que no es trenque tan fàcilment i que la caiguda es frene. Com que la piràmide esta buida, l’aire entrarà però no eixirà el que provocarà un efecte paracaigudes.

ÁTOMOS, MOLÉCULAS, COMPUESTOS QUÍMICOS Y ELEMENTOS

Formulación

Hola! escribo esta entrada después de estar haciendo un par de hojas de ejercicios de formulación. Al final no ha sido tan difícil como pensaba y he comprendido lo siguiente.

-En los ejercicios de nombrar cationes y aniones, aquellos que tengan más de un índice de oxidación deben ser señalados con un número romano.

*Ejemplo: el potasio(k) no haría falta señalarlo ya que solo tiene un índice de oxidación que es 1 pero con el oro(Au) si debemos señalar el que estamos utilizando porque tiene varios índices de oxidación. Puede ser +1(I) O +3(III).

-Para formular un compuesto a partir el anión solo hay que cruzar los índices de oxidación de un elemento al otro. Con un ejemplo quedará más claro lo que intento explicar.

Ni 3+ i  S 2-          Ni 3+     Ni2S3                   
                              S 2-

Na+ i f-     aquí los índices de oxidación se simplifican    NaF

- A la hora de nombrar el compuesto se hace de dos formas, la que yo llamo como "SENCILLA" que es aquella en la que se utilizan los prefijos griegos. Me parece sencilla porque solo tienes que interpretar lo que el compuesto pone pero siempre empezando a escribir su nombre de derecha a izquierda.

*MgI2--- DIIODURO DE MAGNESIO

Luego está aquella que es más complicada, aunque realmente no lo es tanto. Solo hay que poner el aníón y después el elemento con su índice de oxidación. Es más complicada por que tienes que averiguar que índice de oxidación tiene el primer elemento del compuesto en el caso que los aniones se hayan simplificado. En este caso como el compuesto es neutro solo se tendría que buscar el número de oxidación que hiciese que se simplificaran.

*Co2O3  Oxido de cobalto (III)
*NiS   SULFURO DE NIQUEL (II)

En este segundo ejemplo sabemos que S es S2-. N que es níquel tiene barios índices de oxidación, uno de ellos es el dos que es el que conseguiría que se simplificase y nos quedase el compuesto NiS.

He conseguido hacer varios ejercicios, aquellos que hice al principio tienen algún error pero los del final ya están bien y pienso que he acabado entendiéndolos. Próximamente os contaré que tal me va y que otras cosas voy descubriendo.

CAMBIOS FÍSICOS Y QUÍMICOS, REACCIONES QUÍMICAS Y LEY DE CONSERVACIÓN DE LA MASA

 

 

Examen de prova dels objectius 15

 

1.Ajusta les següent equacions químiques i posa per escrit el que significa cada reacció.

 

 

3Ag + 4HNO3®NO + 2H2O + 3AgNO3

- 3 molècules de Ag reaccionaran amb 4 molècules de HNo3 i formaran 1 molècula  de NO, 2 de H20 i tres de AgNO3

Ag2SO4+ NaCl ®Na2SO4+ AgCl

 

- una molécula de Ag2SO4 MÉS 2 molècules de NaCl formen una molécula de Na2SO4 i dos molècules de AgCl

 

 

4FeS2+ 11O2®2Fe2O3+ 8SO2
 

-4 molecules de FeS2 I 11 de O2 formen 2 molècules de Fe2O3 més 8 de SO2.

-

 

 

2.El ferro oxidat té més massa que el ferro. Significa això que quan el ferro s'oxida (canvi químic)no es compleix la llei de la conservació de la massa?

 

No, en realitat si es compleix, si al ferro si sumàrem l'oxigen que ha intervingut en aquest canvi químic ens donaria el mateix que la massa del ferro oxidat.

 

3.Quina quantitat de molècules d'òxid de liti (Li2O) hi ha en un 0,5 mol d'òxid de liti? Quinamassa de liti tenim en aquesta quantitat de Li2O? Dades: Ar(Li)=6,9 u, Ar(O)=16 u.

 

0.5mol de Li2O------X

1MOL DE Li2O------ 6.022 . 10^23

 

X= 0.5x( 6.022x10^23)= 3.011x10^23 molècules de Li2O

 

massa

 

(6,9x2)+16=29,8u= 29.8 g

 

- si en un mol de Li2O tenim 13.8 g de liti

- en 0.5 mol de Li2O tenim 6,9g de liti

 

4.Quantes molècules hi ha en 165 g d'aigua oxigenada (H2O2)? Quant àtoms de H hi ha? Dades:Ar(H)=1 u, Ar(O)=16 u.

massa (16x2)+2=34g
 

                                            1mol                 6,022x10^23
165g aigua oxigenada. ------------------- x -----------------     =2,92x10^24
                                           34 g                   1 mol

En una molècula de h2o2 hi ha dos àtoms d'hidrogen, multiplique el nombre de molècules que ens ha donat en el càlcul anterior i ens donara el nombre de molècules que tenim en 165 g h2o2

2,92x10^24X2= 5,84X10^24

 

6.Explica d’acord amb la teoria de les col·lisions que passa quan l’aigua es descompon en hidrogen i oxigen.

 

Imaginem que tenim dues molècules de H20, aquestes s'han descompost i han format dues molècules d'hidrogen i una d'oxigen. El que pasarà és que aquestes molècules xocaran constantment, alguns d'aquestos chocs amb una determinada força i angle trengaran els enllaços de les molècules i com que l'hidrogen i l'oxigen son àtoms inestables s'agruparan per a formar molècules. En aquest cas es formaran dues molècules de H2O.

ESTUDIO DE LA TABLA PERIÓDICA 2

Pensaba publicar esta entrada una vez hubiese memorizado la tabla periódica pero el examen está cada vez más cerca (sin presión) y a lo mejor este método de estudio puede ayudar a alguna persona.

Esta segunda parte que ahora voy a explicar la llevaría a cabo una vez hubiese memorizado todos los elementos.

Fotocopiaría la tabla periódica con las casillas vacías e intentaría rellenarlas todas. Yo las iría rellenando por grupos. Después una vez tenemos seguro que nos sabemos la tabla periódica pintaría de diferentes colores todos aquellos elementos con más de una valencia, los memorizaría de la misma manera que expliqué en la entrada anterior, y finalmente completaría la tabla varias veces, intentando no mirar al libro.

ESTUDIO DE LA TABLA PERIÓDICA

Primer día de aprendizaje de la tabla periódica

Hoy empezaré estudiando los no metales que tienen índice de oxidación negativo y los cuatro primeros grupos de la tabla periódica.

Para conseguir memorizar la tabla voy a seguir el método que utilizo en las asignaturas donde hay que aprender vocabulario.

-Primero, cojo un folio y pongo un título en el que sea vea claramente que estoy estudiando y a continuación copiaría todo los signos y nombres que voy a aprender.

-Después copio todos los signos ( H-, O2-,S2-...) y intento poner los nombres de cada uno, si de alguno no recuerdo el nombre, puedo mirar en el libro.

-Volvería a copiar los signos, pero esta vez ya no puedo mirar el libro. Todos los que no he conseguido recordar los subrayo con un color y los repito intentando no mirar el libro hasta tenerlos claro.

-Copiaría otra vez los signos y, normalmente ya los he conseguido  memorizarlos. Si hay algún fallo, lo repetiría otra vez.

-Por último, en vez de copiar el signo, copiaría el nombre del elemento y yo tendría que ser capaz de poner su signo.

OBJECTIU 12

	Molt bé	Tinc encara dubtes	Malament	Comentaris
- Sé quins elements formen molècules.	x			Es va repetir moltes vegades durant les exposicións de les molècules i ara és fácil de recordar.
- Sé explicar la formació de molècules en algunes substàncies que apareixen de manera freqüent en la natura (aigua, diòxid de carboni,amoníac, oxigen, nitrogen, hidrogen,...)	x			Va ser fácil d'entendre, a més a més vam fer una exposició d'açó i vam aprendre a formar molècules amb unes figures
- Sé que en els elements que formen molècules els àtoms comparteixen electrons.	X			També va quedar clar en les exposicions de les molècules.
- Sé calcular la massa molecular d’una molècula si conec la fórmula de la molècula i les masses atòmiques dels elements que el formen.	x			Ho vam entendre ràpidament fent un exercici.

  

EXAMEN DEL OBJECTIUS 12 I 13

 

 

1.Indica raonadament quants electrons comparteixen cada àtom de Cl quan formen una molécula de Cl2. Fes algun dibuix o diagrama on representes els electrons de l’última capa de cada àtom

de Cl en la molècula de Cl2 i que es distingisquen clarament els electrons que es comparteixen.

Dada: Z(Cl)=17

CL2 És una molècula formada per dos àtoms de CL

CL té 17 protons y 17 electrons per que per cada electró que té carga negativa hi haurà un protó que té una carrega positiva igual a la de l'electró.

-Té 2 electrons en la primera capa, 8 en la segona i 7 en la última. Li fa falta un electró per tindre l'última capa plena.

Els dos àtoms com que son iguals compartirán entre ells un electró per aconseguir l'última capa plena.

 

 

 

 

 

 

2. Indica raonadament quants electrons comparteixen cada àtom de N i H quan formen una molècula d’amoníac NH3. Fes algun dibuix o diagrama on representes els electrons de l’última capa de cada àtom del N i el H en la molècula de NH3 i que es distingisquen clarament els electrons que es comparteixen. Dades:  Z(N)=7 i Z(H)=1.

NH3 és una molécula formada per un àtom de nitrogen i 3 de hidrogen.

-N té 7 protons y 7 electrons. En la primera capa té 2 elctrons, en la segona 5, li falten 3 electrons per tindre l'última capa plena.

-H té 1protó y 1electró. En la primera capa té 1 electró i li falta un altre per tindre la última capa plena.

En aquesta molécula cada àtom de nitrogen compartirá un electró amb l'àtom de hidrogen y d'aquesta manera aconseguiran tindre tots l'última capa plena.

3.Calcula les masses moleculars de l’àcid nítric HNO3 i el metà CH4. Dades: A(H)=1 u, A(N)=14u, A(O)=16 u, A(C)=12 u.

( HNO3) ÀCCID NÍTRIC---- 1+ 14+(16X3)= 63U

(CH4) METÀ---- 12+(1X4)= 16U

 

 

 

4.Classifica raonadament si les següents substàncies apareixen en la natura com àtoms aïllats o molècules i si són elements o compostos:

 -Molècula: És una agrupació petita d'àtoms.

 -Element: És una substància pura que no es pot descompondré en cao altra substància més sencilla

-Compost: Substància pura formada per dos o més elements químics.

-Àtom: partícula més xicoteta en la que un element pot ser dividit sense perdre les seues propietats químiques.


 Cl2--- MOLÈCULA, ELEMENT
 Kr---ELEMENT, ÀTOM
 Xe--- ELEMENT, ÀTOM
 NH3---MOLÈCULA, COMPOST
 CH4--- MOLÈCULA, COMPOST
 N2--- MOLÈCULA, ELEMNT
 CO2--- MOLÈCULA, COMPOST

REFLEXIÓN FINAL

 Después de haber hecho la exposición sobre la deforestación puedo decir lo siguiente:

1. Nuestro grupo ha mejorado bastante a la hora de organizar ideas pero todavía nos falta agilidad para hacer el trabajo.

2. La falta de tiempo para quedar entre nosotras, ha conseguido que obligatoriamente aprendamos a usar "drive" para hacer las diapositivas de la presentación y el guión. Cada una podía trabajar a la hora que quería.

3. Hemos aprendido como tiene que ser la presentación de las diapositivas para que impacten al espectador.

4. Por último y para mi lo más importante es que al hacer esta exposición, estamos aprendiendo a hablar en público y eso la verdad, es difícil y más si te pones nervioso, por eso creo que es importante que practiquemos y así coger confianza. 

Reflexión 2

Mañana es el día de la presentación del problema elegido, en nuestro caso es la deforestación. Creo que nuestro grupo en el que estamos Maria, Neus y yo hemos trabajado bien, siempre tenemos el problema del tiempo para poder quedar y nos ha costado bastante encontrar alguna información pero creo que mañana haremos una buena exposición, siempre que los nervios no jueguen en contra nuestra.

LAS MOLÉCULAS

Las moléculas son pequeñas agrupaciones de átomos. Los átomos que tienen tendencia a formar moléculas son los no metales. Para aparecer en la naturaleza en forma de molécula y no de átomo aislado, estos átomos tienen que compartir electrones entre ellos y así conseguir una configuración tan estable como la de los gases nobles.

Tenemos una molécula de HF, formada por un átomo de hidrogeno y otro de flúor.

-H (Z)=1  Tiene 1protón y 1 electrón. este electrón está en la primera capa. Le falta otro electrón para completar la primera capa.

-F (Z)=9   Tiene 9 protones y 9 electrones. En la primera capa tiene 2 y en la segunda 7. Le falta un electro para completar la segunda capa.

Para conseguir tener ambos átomos la última capa llena, el átomo de hidrógeno compartirá un electrón con el átomo de flúor y viceversa.

MOLÉCULA DE HF




Agradecimientos a http://mundoeducacao.bol.uol.com.br/upload/conteudo/images/acido-fluoridrico.jpg por su imagen de la molécula de HF

REFLEXIÓN

Hoy hemos empezado a elaborar el esquema de nuestra presentación, estructurando el número de diapositivas que necesitaremos y el tema de cada una. Para llegar a esta conclusión hemos hecho un guión donde está recogida toda  la información.

DEFORESTACIÓN (II)

NEÓ

LLEI DE GAY- LUSSAC

És una llei aplicable als gasos que ens indica com varien la temperatura i la pressió quan el volum és constant.

Si la temperatura augmenta i el volum és constant les partícules aniran más ràpides y chocarn més vegades contra les parets del recipient que l conté i la pressió augmentarà

La llei de gay-Lussac es representaria gràficament d'aquesta manera, ja que les magnituds són directament proporcionals.

Matemàticament la llei s'escriuria de la següent manera;

V = P1          P2           La pressió ha d'estar en la mateixa mesura

      -----  = ------             als dos costats y la temperatura en kelvin

     T1           T2

 

 

 

 

 

LLEI DE CHARLES

És una llei aplicable als gasos que ens indica com varia la temperatura i el volum quan la pressió és constant.

Si la pressió és constant, el nombre de xocs contra les parets del recipient és constant. Si el volum augmenta, com la pressió ha de ser la mateixa, les partícules han d' anar més ràpidament i per tant la temperatura augmenta.






La llei de Charles es representa gràficament d'aquesta manera, Les magnituds són directament proporcionals. Si el volum augmenta, la temperatura també i si el volum disminueix la temperatura també.

Matemàticament la llei es por escriure d'aquesta manera:

p= V              Per fer aquests càlculs el volum por estar en qualsevol
     ----            mesura sempre que als dos costats siga la mateixa i la
      T              temperatura en Kelvin.

 

FORMACIÓN DE CATIONES Y ANIONES.

Primero vamos a explicar que es un catión y un anión. Decimos que un átomo forma aniones cuando gana electrones en la última capa del átomo para conseguir que esta este completa y consiga ser igual de estable este átomo que un gas noble. Por el contrario decimos que un átomo forma cationes cuando pierde electrones de la última capa para conseguir al igual que con la formación de aniones la última capa de electrones llena.

 Los no metales tienen tendencia a formar aniones y los metales tienen tendencia a formar cationes

Para indicar que un átomo ha ganado o perdido electrones utilizamos la notación ^A_ZXⁿ⁺ o ^A_ZX^n-. La notación ^A_ZXⁿ⁺ nos indica que el elemento X ha perdido uno o varios electrones de la última capa y la notación ^A_ZX^n- nos indica que el elemento X ha ganado uno o varios electrones en la última capa. También es conveniente recordar que la letra A es el nombre másico y nos indica la suma de protones y neutrones del átomo y la letra z que es el nombre atómico que es el nombre de protones que tiene un átomo.

Ejemplo:

a) 127    -           A= 127     53 protones, 127-53=74 neutrones
           I              Z= 53        53 electrones+1= 54 electrones
 53                                 

  Sabemos que tenemos 53 protones porque nos lo indica el nombre atómico. Por cada protón que tenemos tiene que haber un electrón ya que el átomo es neutro y los electrones están  cargados positivamente y los electrones negativamente. Entonces tenemos 53 electrones. Para averiguar el número de neutrones que tenemos que restarle al nombre másico el número de protones que tenemos. Tenemos 74 neutrones. En este caso la notación que aparece es ^A_ZX^n-. Tenemos que sumarle 1 al número de electrones que tenemos, obtendremos 54 electrones.

ELS GASOS NOBLES

Els gasos nobles són els elements més estables de la taula periòdica i es troben en l'última columna de la taula periòdica. Són molt estables perquè l'última capa d'electrons del´'atoms que els formen està plena, és a dir, té 8 electrons. Per aquesta raó els gasos nobles tampoc es solen combinar amb altres elements. Les característiques dels gasos nobles són:

-No es combinen amb altres elements perquè tenen l'última capa d'electrons plena.

-No són bons conductors de la calor i l'electricitat perquè (no se el perquè)

-Apareixen en forma de gas en la natura perquè (no se explicar perquè)

Examen de prova sobre l'àtom. (part 1)

 

a) Els electrons són partícules sense càrrega elèctrica.

Fals. Els electrons són partícules amb una càrrega negativa de -1,6 . (10 elevat -19)

b) En l'àtom es poden distingir dues parts: el nucli i l'escorça electrònica.
Verdader, el nucli és la part central de l'àtom formada pels protons i els neutrons, i l'escorça electrònica que està formada pels electrons.

c) El nucli ocupa quasi tot l'àtom.

Fals. Ocupa una part molt xicoteta, té un radi de 10 elevat a menys catorze m i l'àtom té un radi de 10 elevat a 10 elevat menys deu m

d) Els protons tenen, en valor absolut (sense considerar el signe), més càrrega que els electrons.
Fals. Els protons tenen en valor absolut la mateixa carrega que els electrons. L'àtom és neutre, com el protó està carregat positivament i l'electró negativament per cada protó hi ha de veure un electró.

e) Els protons i els neutrons tenen aproximadament la mateixa massa.

Verdader. Els protons tenen una càrrega d'1,6726 . 10 elevat a menys 27 kg i els neutrons tenen una càrrega d'1,6749 . 10 elevat a menys 27 kg

f) La massa dels protons és menor que la dels electrons.
Fals. El protó té una massa 1836 vegades major a la del electró

g) En el nucli tenim els protons i els electrons.
Fals. En el nucli està format pels protons i els neutrons.

h) En l'escorça electrònica es situen els electrons i els neutrons.
Fals. En l'escorça electrònica es situen els electrons.

i) El nombre atòmic (Z) és el nombre de neutrons que hi ha en un nucli.
Fals. El nombre atòmic Z indica el nombre de protons que té un àtom.

j) El nombre màssic indica el nombre de partícules que hi ha en un nucli (la suma dels protons i els neutrons) i es representa per la lletra Z.
Fals. El nombre màssic indica la suma de protons i neutrons que hi ha al nucli i es representa per mitjà de la lletra A.

 

 

llei dels gasos

1-Es mesura la pressió i el volum d’un gas a temperatura constant de manera que al principi es sap que la pressió del gas és 1112 mm Hg i no es sap el volum. Al final la pressió del gas és de 1,998 atm i el volum de 4234 ml. Calcula el volum inicial que ocupa el gas.

P1= 1112 MMHG                        LLEY DE BOYLE

V2= x                                                                                      P2 . V2

P2= 1,998 ATM                            P1 . V1= P2 . V2       V1= --------------

V2= 4234 ML                                                                             P1

CANVI D'UNITATS

                                                                      1112

  1112MMHG----------- X                          X= ------------- = 1,46 ATM

   1 ATM------------------760MMHG                   760

OPERACIONS

               1,998 ATM . 4,234 ML

       V1= ---------------------------------  = 5794,2 ML        V2= 5794,2 ML

                          1,46 ATM

 2. La pressió que exerceix un gas, que ocupa un volum de 4 l, és de 600 mm Hg. Quin volum ocuparà, si a temperatura constant s'augmenta la seua pressió fins a 780 mmHg?

                                                    LLEY DE BOYLE

P1= 1112 MMHG                 P1 . V1 = P2 .V2

V1= X                             

P2= 1,998 ATM                  P2 . V2

V2= 4234 ML             V1= ---------------

                                             P1

    CANVI D'UNITATS

                                    1 ATM

P1= 1112 MMHG . ------------------= 1,46 ATM

                                 760 MMHG

OPERACIONS

                  1,998 AT . 4,234ML

     V1=   -------------------------------- = 5794,2 ML

                   1, 46 AT

                                

3. Es fa un experiment amb un gas a volum constant, de manera que a 251 ºC la pressió del gas és de 860 mm Hg. A quina temperatura estarà si la seua pressió és de 1 atm?

                                                                 LLEI DE GAY- LUSSAC

     T1 = 251 ºC

     P1 = 860 MMHG                                       P1          P2                    T1. P2

     T2 =  X                                                   ---------- = -------        T2= -------------

     P2 = 1 ATM                                               T1           T2                   P1

CANVI D'UNITAS

           

                                   1 ATM

T2 =  860 MMHG .  --------------------- = 1,13 ATM

                                    760 MMHG

OPERACIONS

         251ºC . 1 ATM

T2= -------------------------- = 222,12 ºC

          1,13 ATM

4.Un gas ocupa un volum de 3,5 l a una temperatura de 25ºC. Quin serà el volum que ocupa el gas,  si a pressió constant, es baixa la temperatura del gas fins que és de 18ºC?

                                                  LLEI DE CHARLES

                                              V1          V2                       V1 . T2

V1 = 3,5 L                           -------- = ----------          V2= ---------------           

T1= 25ºC                              T1           T2                             T1

V2 = X

T2= 18ºC                                        

* NO HI HA QUE FER CANVI D'UNITAS

OPERACIONS

        3,5 L . 18ºC

V2 = --------------------- = 2, 52 L

       25ºC

5.Es comprimeix un gas a temperatura constant de manera que la seua pressió passa de 1,2 atm a 9,3 atm. Si el volum final és de 2,2 l, quin era el volum inicial?

                                                LLEI DE BOYLE

P1= 1,2 ATM                                                                       P2 . V2

V1= X                                   P1 . V1 = P2 . V2          V1 = --------------------

P2= 9,3 ATM                                                                          P1

V2 = 2,2 L

     * no hi ha ue fer canvi d'unitats

            OPERACIONS

              9,3 ATM . 2,2L

   V2= --------------------------- = 17,05 L

               1,2ATM

6.Calcula a quina temperatura s'ha d'escalfar un gas tancat en un recipient a una temperatura de 18ºC i 1368 mm Hg de pressió, perquè la seua pressió siga el triple.

                                                      LLEI DE GAY-LUSSAC

T1= 18ºC                         P1        P2                   T1 . P2

P1= 1368 MMHG            ------- . -------       T2= -----------------

T2 = X                               T1        T2                      P1

P2= 4104 MMHG

+no cal fer canvis d'unitats

OPERACIONS

         18ºC . 4104 MMHG

T2= ------------------------------ = 54ºC

           1368 MMHG