REFLEXIÓN FINAL DEL PROJECTO

Después de haber acabado el proyecto tengo las siguientes conclusiones:

-El trabajo estaba pensado para que supiésemos hacer todos los conceptos que teníamos que saber para el examen, excepto el MCU y la interpretación de gráficas, por lo tanto si sabes hacer el proyecto, sabrás hacer una gran parte del examen.

-Sobre el trabajo en grupo no pudimos quedar para hacerlo, pero no hubo ningún problema, nos comunicábamos mediante mensajes o si necesitábamos aclarar alguna duda nos enviábamos videos o audios. También tengo que decir que hice algo que no era lo correcto ya que empecé el trabajo sin mi compañera e hice 4 actividades  en lugar de 2 por no haber leído previamente las instrucciones a seguir.

-Los pasos que seguimos para hacer el trabajo fueron: abrir un documento en drive y hacer las actividades que sabíamos y si teníamos alguna duda la preguntábamos a nuestro profesor, que nos indicaba que podíamos mejorar en el trabajo y los errores que tuvimos, de esta manera aprendíamos de los errores que habíamos cometido y teníamos una segunda oportunidad para mejorar nuestro trabajo y obtener mejor nota.

-Creo que deberíamos haber empezado antes el trabajo para no haber tenido que terminarlo la semana del examen ya que eso nos quito tiempo para estudiar. Tenemos que mejorar la organización del tiempo para las futuras entregas de trabajo.

Este año, comparando el proyecto del huevo con los que hicimos en tercero de la eso, ha sido más sencillo de hacer ya que no teníamos que escribir tantas entradas en el blog o buscar tanta información. Me parece positivo que los trabajos sean de esta manera porque no son tan pesados de hacer  pero se aprende lo mismo y es un repaso para el examen.

Nuria Núñez  y Maria Segura

PROJECTE DE L’OU

sistema referència.

Per començar amb el projecte de l’ou el primer que hem de fer és pensar quin serà el sistema de referència, és a dir des del lloc on observem el moviment que farà l’ou des de que cau de la finestra fins que arriba a terra. He decidit que el millor sistema de referència per poder fer tots els càlculs posteriorment i representar-lo gràficament és ficant el sistema de referència en un punt extern i en repòs perquè si el fem d’una altra manera, per exemple, posant el sistema de referència en l’ou, hauríem de representar com la terra s’aproxima a l’ou i això és més complicat.


Una vegada sabem quín és el nostre sistema de referència, hem de pensar en la trajectòria que farà l’ou des que cau fins que arriba a terra. L’ou farà una trajectòria rectilínia, el que significa que l’ou es mou en una dimensió sobre l’eix de les y fins que arriba a terra.


En l’esquema el triarem el criteri de signes més habitual: cap amunt positiu i cap a baix negatiu, no hi ha valors a la dreta i a l’esquerra perquè només és una dimensió. El desplaçament de l’ou serà negatiu perquè anirà caent cap a baix i la velocitat també serà negativa perquè per exemple quan llancem una pilota cap amunt, la velocitat és positiva i l'acceleració negativa sempre anirà cap a baix i la pilota anirà frenant, quan arribe al punt més alt que podria ser en el nostre cas la finestra, la velocitat i l'acceleració és 0 i quan comença a caure tant la velocitat com l'acceleració és negativa. Aquesta seria una manera d’explicar-lo però si restem la posició final que és 0 m menys 5,18 m que és la posició inicial obtenim -5,18 m que és un resultat negatiu.

 Aquest serie el nostre sistema de referència representat gràficament:

Al contrari, si el sistema de referència estiguera en l’ou, el moviment d’un punt de la superfície de la terra que està baix de l’ou seria com si la terra s’apropara a l’ou en un moviment rectilini en una dimensió i sobre l’eix de les x. L’ou encara que és ell el que està caiguen, com que el sistema de referència es situa en l’ou, aquest es representara aturat.

                                                        O -L’OU 5,18m

                                                        |

.                                                       |

.                                                       |  TRAJECTORIA DEL PUNT QUE S’APROPARÀ A L’OU ATURAT

.                                                       |

.                     ----------------------------------------------------      TERRA   0m

Qüestió proposada 3: és la caiguda de l'ou un MRUA?

Pense que la caiguda de l’ou seria un MRUA perquè és un moviment amb trajectòria rectilínia i acceleració constant, ja que no hi ha ningú element que frene la caiguda i a més està l'acceleració de la gravetat que atraurà l’objecte cap a terra. La caiguda seria lliure i la força de l’aire es podria menysprear, però millor ho comprovem fent uns càlculs.

El temps experimentar que vam obtenir amb l'editor de vídeo fou d'1,03 segons ho vam fer de la següent manera. Per calcular el temps que tarda a caure l’ou vam deixar caure tres pilotes des de la mateixa finestra i la mateixa altura mentre que gravàvem en vídeo. Després amb un editor de vídeos vam poder mesurar d’una manera molt precisa amb imatges, cada segon eren 30 imatges. Vam escriure tres vegades el temps que tardaven a caure cada pilota de les tres que vam tirar.

La primera vegada ens va donar 32 imatges, la segona vegada 30 i l’última vegada 31. Vam fer la mitjana d’aquestes dades i ens va donar 31 imatges i amb una senzilla regla de tres vam calcular que la pilota tardaria a caure 1,0333…. s. Per mesurar agafem llana i tirem un fil per la finestra des d'on tirarem l’ou, quan la llana toque terra la tallem, després la mesurarem 3 vegades i farem la mitjana. L'altura és de 5,18 metres.

ESQUEMA

acceleració: -9,8 metres/segon al cuadrat

posició final ( Y) :0

posicio inicial(Yo): 5,18m

velocitat inicial: 0 metres / segon

temps inicial:0s

                                                        O -L’OU     Yo:5,18m   tinicial: 0s

                                                        |

.                                                       |   acceleració de la gravetat -9,8 m/s

.                                                       |  TRAJECTORIA DEL PUNT QUE S’APROPARÀ A L’OU ATURAT

.                                                       |

.                     ----------------------------------------------------      TERRA   y:0m

Anem a fer les equacións de MRUA per a comprobar la caiguda de l’ou .

EQUACIÓ DE LA POSICIÓ

Y=Yo+Vo·(t-to)+1/2·g·(t-to)2

Y=5.18+0·(t-O)+1/2·(-9.8)·(t-0)2

[Y=5.18-4.9·t2]

EQUACIÓ DE LA VELOCITAT

V=Vo+a·(t-to)

V=0+(-9.8)·(t-0)

[V=-9.8·t]

Ara l’igualem a zero perquè l'ou quan aplegue a terra estará a o metres, i fem l’equació de segon grau.. Y=0

0=5.18-4.9·t²

-5.18=-4.9·t²

t²=-5.18/-4.9=1.06

t=± √ 1.06=  1.030s. Ara que tenim el resultat del temps teòric podem calcular el error absolut i comprobar si es un MRUA.

 

I ara amb el temps teòric abtingut, anem a fer l’ error absolut i relatiu que serveix per a saber els errors que hi ha entre el temps experimental que es el que vam fer i calcular amb l’editor de vídeo, i les imatges i el teòric que és el que vam calcular ara. A part comprovarem és un MRUA.

 

Ea=|t experimental-t teòric|=|1.033-1.030|=0.003 seg

Er=Ea/t teòric·100=0.003/1.030·100=0.3%  (Si es major que 5% ja no pot ser MRUA aleshores és correcte).

 

DISSENY DE L’ARTEFACTE

 

El moviment que fa la caiguda de l’ou des de la finestra hem comprovat que és un MRUA, és a dir que mòdul efectua un moviment rectilini en accelerat. Per tal d’evitar l’impacte i que l’ou es trenque hem de trobar la manera que l’ou no s’accelere progressivament, és a dir trobar la manera de transformar un MRUA en un MRU. Un MRU és un moviment rectilini amb una velocitat constant i no té acceleració, ni tangencial ni normal.

Aleshores la nostra teoria és crear un objecte que faça que quan l’ou efectue la caiguda lliure no caiga d'una forma directa sinó que la caiguda siga frenada lleugerament. La idea és fer com una piràmide de cartó dur sense la base i a les arestes ficar unes bares d’un material lleuger per a tindre una estructura més consistent. Hem pensat en fer el nostre artefacte amb forma triangular, ja que anteriorment en tecnologia en van ens van ensenyar que les estructures més resistents eren les triangulars. L’ou anirà dins on fabricarem una espècie de llit amortit per cotó i fer que la caiguda siga més suau. Estarà agafat resistent amb gomes ( aquestes gomes estan subjectades a les bares que hem ficat dins l’estructura) . Amb això aconseguiríem que l’ou caiguera més lentament, que no es trenque tan fàcilment i que la caiguda es frene. Com que la piràmide esta buida, l’aire entrarà però no eixirà el que provocarà un efecte paracaigudes.

ÁTOMOS, MOLÉCULAS, COMPUESTOS QUÍMICOS Y ELEMENTOS

Formulación

Hola! escribo esta entrada después de estar haciendo un par de hojas de ejercicios de formulación. Al final no ha sido tan difícil como pensaba y he comprendido lo siguiente.

-En los ejercicios de nombrar cationes y aniones, aquellos que tengan más de un índice de oxidación deben ser señalados con un número romano.

*Ejemplo: el potasio(k) no haría falta señalarlo ya que solo tiene un índice de oxidación que es 1 pero con el oro(Au) si debemos señalar el que estamos utilizando porque tiene varios índices de oxidación. Puede ser +1(I) O +3(III).

-Para formular un compuesto a partir el anión solo hay que cruzar los índices de oxidación de un elemento al otro. Con un ejemplo quedará más claro lo que intento explicar.

Ni 3+ i  S 2-          Ni 3+     Ni2S3                   
                              S 2-

Na+ i f-     aquí los índices de oxidación se simplifican    NaF

- A la hora de nombrar el compuesto se hace de dos formas, la que yo llamo como "SENCILLA" que es aquella en la que se utilizan los prefijos griegos. Me parece sencilla porque solo tienes que interpretar lo que el compuesto pone pero siempre empezando a escribir su nombre de derecha a izquierda.

*MgI2--- DIIODURO DE MAGNESIO

Luego está aquella que es más complicada, aunque realmente no lo es tanto. Solo hay que poner el aníón y después el elemento con su índice de oxidación. Es más complicada por que tienes que averiguar que índice de oxidación tiene el primer elemento del compuesto en el caso que los aniones se hayan simplificado. En este caso como el compuesto es neutro solo se tendría que buscar el número de oxidación que hiciese que se simplificaran.

*Co2O3  Oxido de cobalto (III)
*NiS   SULFURO DE NIQUEL (II)

En este segundo ejemplo sabemos que S es S2-. N que es níquel tiene barios índices de oxidación, uno de ellos es el dos que es el que conseguiría que se simplificase y nos quedase el compuesto NiS.

He conseguido hacer varios ejercicios, aquellos que hice al principio tienen algún error pero los del final ya están bien y pienso que he acabado entendiéndolos. Próximamente os contaré que tal me va y que otras cosas voy descubriendo.

CAMBIOS FÍSICOS Y QUÍMICOS, REACCIONES QUÍMICAS Y LEY DE CONSERVACIÓN DE LA MASA

 

 

Examen de prova dels objectius 15

 

1.Ajusta les següent equacions químiques i posa per escrit el que significa cada reacció.

 

 

3Ag + 4HNO3®NO + 2H2O + 3AgNO3

- 3 molècules de Ag reaccionaran amb 4 molècules de HNo3 i formaran 1 molècula  de NO, 2 de H20 i tres de AgNO3

Ag2SO4+ NaCl ®Na2SO4+ AgCl

 

- una molécula de Ag2SO4 MÉS 2 molècules de NaCl formen una molécula de Na2SO4 i dos molècules de AgCl

 

 

4FeS2+ 11O2®2Fe2O3+ 8SO2
 

-4 molecules de FeS2 I 11 de O2 formen 2 molècules de Fe2O3 més 8 de SO2.

-

 

 

2.El ferro oxidat té més massa que el ferro. Significa això que quan el ferro s'oxida (canvi químic)no es compleix la llei de la conservació de la massa?

 

No, en realitat si es compleix, si al ferro si sumàrem l'oxigen que ha intervingut en aquest canvi químic ens donaria el mateix que la massa del ferro oxidat.

 

3.Quina quantitat de molècules d'òxid de liti (Li2O) hi ha en un 0,5 mol d'òxid de liti? Quinamassa de liti tenim en aquesta quantitat de Li2O? Dades: Ar(Li)=6,9 u, Ar(O)=16 u.

 

0.5mol de Li2O------X

1MOL DE Li2O------ 6.022 . 10^23

 

X= 0.5x( 6.022x10^23)= 3.011x10^23 molècules de Li2O

 

massa

 

(6,9x2)+16=29,8u= 29.8 g

 

- si en un mol de Li2O tenim 13.8 g de liti

- en 0.5 mol de Li2O tenim 6,9g de liti

 

4.Quantes molècules hi ha en 165 g d'aigua oxigenada (H2O2)? Quant àtoms de H hi ha? Dades:Ar(H)=1 u, Ar(O)=16 u.

massa (16x2)+2=34g
 

                                            1mol                 6,022x10^23
165g aigua oxigenada. ------------------- x -----------------     =2,92x10^24
                                           34 g                   1 mol

En una molècula de h2o2 hi ha dos àtoms d'hidrogen, multiplique el nombre de molècules que ens ha donat en el càlcul anterior i ens donara el nombre de molècules que tenim en 165 g h2o2

2,92x10^24X2= 5,84X10^24

 

6.Explica d’acord amb la teoria de les col·lisions que passa quan l’aigua es descompon en hidrogen i oxigen.

 

Imaginem que tenim dues molècules de H20, aquestes s'han descompost i han format dues molècules d'hidrogen i una d'oxigen. El que pasarà és que aquestes molècules xocaran constantment, alguns d'aquestos chocs amb una determinada força i angle trengaran els enllaços de les molècules i com que l'hidrogen i l'oxigen son àtoms inestables s'agruparan per a formar molècules. En aquest cas es formaran dues molècules de H2O.

ESTUDIO DE LA TABLA PERIÓDICA 2

Pensaba publicar esta entrada una vez hubiese memorizado la tabla periódica pero el examen está cada vez más cerca (sin presión) y a lo mejor este método de estudio puede ayudar a alguna persona.

Esta segunda parte que ahora voy a explicar la llevaría a cabo una vez hubiese memorizado todos los elementos.

Fotocopiaría la tabla periódica con las casillas vacías e intentaría rellenarlas todas. Yo las iría rellenando por grupos. Después una vez tenemos seguro que nos sabemos la tabla periódica pintaría de diferentes colores todos aquellos elementos con más de una valencia, los memorizaría de la misma manera que expliqué en la entrada anterior, y finalmente completaría la tabla varias veces, intentando no mirar al libro.